El divendres passat vaig poder gaudir d'un sopar diferent al que estic acostumada a menjar. Vaig anar a un restaurant xinès però dels de veritat... No hi havia "rollito de primavera" ni "arroz tres delicias".
És un restaurant molt acollidor i el menjar està boníssim. Es tracta d'una carta de tapes de típica cuina xinesa. No hi ha res cru i tot està cuinat de manera molt especial. El millor és el preu, nosaltres vam menjar, beure vi i postre per uns 20 euros per cap. El recomano 100%
Un dels plats que més em va agradar va ser el "pato frito" que estava acompanyada d'una salsa dolça boníssima.
No dubteu en anar-hi que estic segura de que us agradarà i sortireu satisfets!
Avui fa un dia plujós... així que em sembla que passaré la tarda amb un bon llibre i potser torni a veure una peli que m'encanta, us la recomano....
EL CONCIERTO, una pel.lícula dolça, elegant i molt divertida!
L'altre dia vaig rebre les fotos que em vaig fer a la sessió de Fashion Pillis.Vaig anar amb la meva amiga Mireia.
És una experiència divertida i si teniu alguna amiga que li agradi la moda, és un regal original!
Consisteix en una sessió de fotos amb dos models de roba diferents que pots escollir amb l'ajuda d'un estilista.
En arribar a l'estudi et donen una fitxa per omplir. És una enquesta en la que et pregunten quina és la "celebrity" amb la que més t'identifiques, o quina forma de silueta tens...
Després et passen a maquillatge i perruqueria, és divertit perquè et foten un kilo de "pote". Això és el que menys em va agradar, però per les fotos queda millor.
Després et donen a escollir la roba que et vols posar i tot seguit, el "shooting".
Aquest és el resultat...
I per finalitzar el post, Carrie Bradshaw en "Sex and the city"... m'encanta! ;)
El otro día leyendo la Cuore (comprada por Tito... sin comentarios) vi que tenían una sección muy interesante, en la que la gente propone recetas. Me dio una idea para la próxima cena en casa ya que estoy harta de comer siempre lo mismo.
Ingredientes:
- 1 bandeja de solomillos de pollo
- 2 lonchas de bacon
- 1 tomate
- 1 cogollo de Tudela o algún tipo de lechuga.
- mostaza, mayonesa y yogur natural (yo utilicé griego, el resultado es mejor)
- aceite de oliva, sal, pimienta y romero o tomillo.
- Pan de molde o de pagés.
Elaboración:
Precalienta el horno a 200 ºC, unta el pollo con aceite de oliva, sal y pimienta. Mételo en el horno y ponle tomillo. Baja la temperatura a 180 ºC.
Pasados 30 min, dale la vuelta y déjalo otros 20 min. Sácalo y que repose.
Tuesta el pan en la tostadora.
Fríe en una sarten el bacon 3 minutos por cada lado.
Mezcla 2 cucharadas de mayonesa, 1 de yogur y 1/2 de mostaza.
Monta el sandwich: primero pan untado con salsa, pollo y lechuga, después, otra vez salsa, tomate, bacon y termina con otro pan.
Al final hice la receta y comimos Tito y yo en nuestro mini balcón, fue de lo más agradable! Así nos despedimos un poco del veranito.
Y para finalizar una cancioncilla muy mona y una recomendación de peli que me encanta: "JUNO"
Fa un parell de setmanes vam estar a Menorca i ens vam quedar enamorats d'un postre que vam menjar en un restaurant a Ciutadella. He intentat fer-ne un de semblant tot endevinant els ingredients que portava. El resultat no ha estat ben bé igual però està bastant bo! És una recepta fàcil i molt agraïda. Ingredients: - Carquinyolis (nosaltres els vam comprar a Menorca) - 2 iogurts grecs - 1 tarrina de mascarpone - sucre glass (2 cullerades) - maduixes pel coulis (a la foto no surt perquè aquell dia ho vaig fer amb mermelada, però no queda bé, és millor fer el coulis) - sucre (uns 50 grams) - 1 llimona Procediment: Per al coulis de maduixes; Deixeu marinant les maduixes tallades a bocins amb el suc de llimona durant un parell d'hores. Prepareu un almívar amb l'aigua i sucre a foc suau, durant uns dos o tres minuts. Retireu-ho del foc i afegiu-hi les maduixes marinades amb el suc de llimona. Tritureu-ho, si voleu que quedi més fi, podeu colar-ho. Reserveu-ho Amb l'ajuda d'un morter treballarem els carquinyolis fins que quedin ben esmicolats. Per altra banda, barrejarem els iogurts amb el mascarpone i el sucre. Finalment s'ha de muntar el postre: al fons d'un got o un pot de vidre col·loqueu la pols de carquinyoli, després afegiu unes 3 o 4 cullerades de la mousse de mascarpone i a sobre una mica de coulis de maduixa. Espero que us agradi!
I de banda sonora us deixo una cançó d'un grup Menorquí que m'encanta! Aquesta cançó li dedico a les nenes de la uni que sempre les porto al cor.
Ahir vaig poder gaudir d'una nit màgica típica catalana! Les nits de sardines i rumba a la caseta de montjuic és una bona proposta per les nits d'estiu.
La temperatura era ideal (tot i l'onada de calor), a prop del mar i enmig del bosc de montjuic.
Vam decidir anar amb una altre parella que van ser els que ens van proposar aquesta idea. No em pensava que seria una experiència tan enriquidora.
L'ambient que es respirava era de lo més distès i senzill. Ens van acollir de manera molt amigable, no semblava la ciutat....
Està organitzat en taules de 10 i la logística és molt rudimentària. El sopar consta d'una simple amanida de tomàquet, que era realment gustosa. Durant el sopar ens vam adonar del perquè, doncs estaven sopant el grup de botiguers de la boqueria que havien aportat aquells ingredients tan frescos.
Després et serveixen el pà amb tomàquet a la llenya i les sardinetes, estàven boníssimes.
Per beure ens van servir cervesa i vi blanc en porró, cap dels quatre es va ser prou valent com per tastar el vi de manera tradicional... he perdut l'habilitat dels Calabia, el meu avi estaria enfadat :(
Durant el sopar podies gaudir d'un concert de rumbeta catalana i en acabar ens vam aixecar tots i ens vam marcar uns bailoteos. Per un parell d'hores em vaig obldiar de que estàvem a Barcelona i que era un dimecres qualsevol.
Corria una brisa marina que es barrejava amb la olor de pi i sardina... sublime....
Una nit molt especial amb una companyia també molt especial, merci Núria i Floren!!!!
En aquell espai de montjuic també es fan altres activitats, podeu consultar la web i escollir el que més us agradi.
http://www.lacaseta.org/
Aprofito per felicitat al Floren que avui és el seu aniversari..... Per molts anys wapu!!!
Gran moment al final de la nit quan van tocar el meu avi... que estarien pensant els guiris... jejeje
Estos días los padres de Tito han estado en Salamanca y nos han traído bastante jamón del bueno. Ayer abrimos un paquete y estaba delicioso... el problema es que el corte es un poco grueso, y de repente, se me encendió la lucecita y pensé en una receta donde incorporar el jamón.
Se trata de un pastel de verduras, es ideal porque en esta época es importantisimo ingerir muchas verduras. Es una manera de comer varias verduras y con un gusto muy rico!
Ingredientes:
- 1 cebolla.
- 2 calabacines.
- 1 zanahoria grande.
- 3 o 4 huevos, segun lo grandes que sean, en mi caso puse 4.
- 1/2 vaso de harina de trigo.
- jamón (podéis utilizar bacon, quedará muy bueno también).
- queso rallado (yo utilicé parmesano pero estoy segura de que cualquiera puede quedar bien).
- aceite.
- una pizca de sal.
Elaboración
Precalentamos el horno a 180 ºC.
Pelamos y rallamos los calabacines y la zanahoria. Los calabacines se pelan dejando algo de piel ya que es un poco amarga pero le da color al pastel.
Picaremos la cebolla y la pocharemos un poco en una sartén con una pizca de aceite. Antes de sacarla del fuego añadiremos el jamón cortado en taquitos y retiraremos la mezcla del fuego.
En un bol grande batiremos los huevos y añadiremos los calabacines, la zanahoria, la cebolla con el jamón, la harina, el queso rallado y pondremos una pizca de sal (no mucha porque el jamón y el queso ya aporta mucho sabor).
Mezclaremos hasta que quede homogénea.
Untaremos con mantequilla un molde (para este tipo de pasteles a mi me gusta rectangular).
Verteremos la mezcla y la introduciremos en el horno 30-45 minutos a 180 ºC.
Esperaremos a que enfríe y a comer!! Se puede comer frío o caliente pero en esta época apetece fresquito!
Bueno y un poco de musiquilla para bailar un poco mientras cocinamos!!
Aquesta cançó em recorda als dies que he passat al camping! Carles, te la dedico!!!!
El otro día no podía dejar de pensar en mi viaje a Grecia del año pasado, recordaba aquellas playas, aquellos paisajes y sobretodo... la comida!!!
Con el calor que está haciendo estos días, he pensado en proponer una receta fresquita típica de allí. Parece fácil pero hay que saber los ingredientes que hemos de poner para que quede perfecta!!
Ingredientes
3 tomates maduros
6 tomates cherrie
1 cebolla roja
1 pepino
1 pimiento verde
100 gramos de queso feta (yo lo compro en mi charcutería del barrio)
Alcaparras.
Aceitunas Kalamata (si no las encontráis le podéis poner aceitunas negras)
Semillas de sésamo
Aguacate (este ingrediente no es típico de la ensalada griega pero yo lo pongo porque le da un toque)
Aceite de oliva, sal, orégano y pimienta negra
Elaboración
Cortar los tomates en cuartos, la cebolla en láminas bien finas o en cuartos, el pepino y el pimiento en rodajas. El aguacate en dados.
Añadimos las olivas, las alcaparras y el queso feta.
Espolvoreamos el sésamo (tampoco és un ingrediente típico de esta ensalada pero queda genial).
Añadimos el orégano, la sal y la pimienta negra y aliñamos con aceite si puede ser del más gustoso que tengáis.
También se le puede añadir un poco de vinagre de jerez pero yo prefiero no poner.
Y como banda sonora os dejo un momentazo de la peli mamma mia... es genial y da un buen rollito que no veas!!
Si os interesa este tema, este es un post muy instructivo, da buenos resultados!
Existen muchas cremas anticelucíticas y métodos carísimos en el mercado para quitar la celulitis, pero la mayoria son una farsa.
La celulitis es muy dificil de hacer que desaparezca, pero sí que existen métodos para disminuirla.
Lo más importante es empezar desde dentro, con una dieta baja en grasa y beber mucha agua! El deporte también va muy bien, ayuda a mantener los músculos tonificados para que esa grasa localizada se movilice.
Y por último, os presento una crema que es muy antigua pero es la única que hace algo (poquito pero algo es algo) La venden en la farmacia y es bastante barata comparada con otras que no hacen absolutamente nada.
Hay que aplicarla dos veces al dia. Masajear la zona de gluteos y piernas. Si queréis que sea más efectivo, existe un método... compraros un neopreno o unas mallas muy ajustadas, os poneis la crema y os dedicais a hacer alguna actividad que os aporte calor (por ejemplo planchar, deporte, etc). El efecto se multiplicará!!!
Bueno, espero que haya sido instructivo!
Para terminar os pongo una canción que no me puedo sacar de la cabeza desde que la he escuchado esta mañana al ir al trabajo en el coche...
Fa un parell de dies que em ronda pel cap una idea que em va donar la Olga. Em va dir..."segur que t'encantarà..." i sí... m'encanta la idea!!
El tema és que sempre estic comprant roba compulsivament i després no tinc lloc on ficar-la, la meva mare, quan veu aquelles muntanyes de roba es posa histèrica... i amb raó.
Tot i que cada temporada faig una selecció de roba i em despedeixo de peces molt mones però que potser, ni les he estrenat... tinc algunes amigues encantades perquè en aquestes ocasions venen a casa i s'en van amb les mans plenes...
La idea és vendre la meva roba en un mercadillo "vintage" o de segona mà, com s'ha dit tota la vida.
No sabia que hi havia tants mercadillos fins que un company de feina em va enviar un whatsApp amb això...
Jo ja m'he apuntat a un, el lost&found. Tinc ganes de viure l'experiència firaire! ho faré amb la Mari, que té molta més idea que jo d'aquestes coses, ja n'ha muntat vàries de paradetes.
Aprofito per ensenyar-vos les meves dos últimes adquisicions "vintage"....
Si, ho sé, les sabates són les que portaven les iaies al estiu, la meva àvia en tenia unes... però m'encanten, i són molt fàcils de combinar!
Els pantalons feia temps que els buscava i per fi són meus!! són uns 501 de segona mà i molt ben tallats. Els vaig comprar en un mercadillo d'Eivissa, normalment et cobren una pasta per aquests pantalons, doncs son una reliquia, però a mi em van sortir per 20 euros ;)
Acabo de passar uns dies a Eivissa i la idea era anar a relaxar-me i he tornat més cansada del que vaig marxar... però val la pena, s'ha d'aprofitar per descobrir llocs nous i gaudir de cada moment al màxim.
Tenia un concepte equivocat d'aquesta illa i m'he endut una gratificant sorpresa. Pensava que només hi havia festa chunga i famosos (n'està ple, vaig poder gaudir de la companyia de Paris Hilton, jeje).
Pots trobar racons on poder relaxar-te. Bones platges, bons restaurants i festeta bona.
Nosaltres ens hem allotjat a Cala Tarida, una zona molt allunyada de la festa però a prop de les cales més maques de l'illa. Ara és una bona època per anar, doncs les cales estaven bastant buides.
En el tema festa vam sortir dos dies, el primer, que vam anar al Blue Marlin, és el local amb més acumulació de gent amb diners de l'illa, és un Beach Club que obren per la tarda i els ricachones es foten unes festes que flipes, la penya anava bastant passadeta... El lloc per això és espectacular, val la pena anar un diumenge per la tarda i gaudir de la posta de sol mentre et fots uns bailoteos amb música del dj més de moda.
L'altre dia que vam sortir vam anar a Pacha, doncs tenim una amiga que treballa allà i entrada gratis i copes no els hi puc fer un lleig. Vam anar a veure dj Tiesto, jo no hi entenc de dj però diuen que està bé, no sé, estava ple de guiris.
Les cales que vaig poder gaudir van ser Cala d'hort, on vam poder tastar una paelleta molt bona, i Cala Salada, que em va encantar, per arribar s'ha d'escalar una miqueta. Si no us agrada anar per les roques, hi ha un noi molt simpàtic que té un servei de zodiac que per dos euros et porta i et torna a l'hora que li demanis ;)
L'altre atracció de l'illa que no us podeu perdre són els mercadillos hippies, senzillament esquisits... jo m'he tornat bastant boja.
Avui us vull proposar una recepta molt fàcil i molt agraïda. En aquests mesos d'estiu sempre hi ha el típic colega que et convida a un sopar a la fresca (els afortunats que tinguin terrasseta), i si porteu aquestes empanadilles quedareu com uns senyors... Aquesta recepta és made in Marta perquè té alguns ingredients sorpresa i me l'he mig inventat jo, tot i que buscant per internet, en algunes receptes ho podeu trobar gairebé igual.
Ingredients
- 2 paquets d'obleas para empanadillas (us recomano les de la cocinera) N'hi han unes 16 en cada paquet.
- 2 llaunes petites o 1 gran de tonyina en oli d'oliva (important...)
- 2 ous
- 1 tetrabrik petitet de tomàquet fregit.
- 1 pot de blat de moro d'aquest dolç. (utilitzeu només la meitat del pot) l'altre, el podeu fer servir per la pròxima amanida que feu.
- 1 pot petit d'olives verdes sense pinyol amb o sense anxova, com més us agradin, jo normalment agafo les que porten anxova. (unes 20 olives)
Elaboració
Bulliu els ous per fer ous durs i deixeu que es refredin per poder pelar-los, no us cremeu els dits!
Després en un bol, ajunteu tots els ingredients tot tallant-los en troços petitets, com més petit millor perquè és més agradable la textura que us quedarà. El tomàquet fregit només afegiu unes 5 cullerades soperes, ja que pot quedar massa líquid i després la massa no queda consistent.
Després aneu omplint les empanadilles, podeu fer servir una per cada empanadilla si les voleu fer petites, o dues si les voleu fer més grans, poseu una a sobre de l'altre.
Després poseu paper d'aquell "de hornear" (sembla paper vegetal d'aquell que utilitzàvem al cole per calcar, molava mil). Poseu el forn a escalfar, a 200º.
Després pinteu les empanadilles amb clara d'ou i quan ja estiguin les poseu al forn fins que estiguin "doraditas" i nyam nyam!! les deixeu refredar i ja estàn! fredes o calentes estàn boníssimes, jo les prefereixo fredes.
Espero que surti bé. Les mesures son una mica a ojo perquè jo ho faig així, però surt igual de bé!!
Em direu que no fan goig???
Per despedir-me una cançó ben animadeta que demà me'n vaig a Eivissa i tinc unes ganes boges de viaje de chicas!!!
Atenció al vídeo!! mola mil, jo he rigut bastant! el final és brutal!! i el tiu està....buff, massa bo.
Avui comencen les rebaixes i us vull proposar una ruta de compres. El més còmode és anar a un centre comercial, però passejar per Barcelona és més gratificant.
Us proposo començar a dalt de tot de Rambla Catalunya, durant aquesta època és molt agradable, hi han moltes terrasses en les que pots parar a prendre algun refresc o menjar un gelat.
A prop d'aquí vaig descobrir dos botigues que m'encanten...
Aquesta botiga la pots trobar al Carrer Rosselló entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia.
I si vols un trobar complements amb bona qualitat/preu...
Si segueixes baixant et pots topar amb el Boulevard Rosa, feia molt de temps que no hi anava i l'altre dia vaig anar amb la Mireia i vam gaudir moltíssim, doncs està ple de raconets amb botigues de sabates (la nostra perdició...) Allà vam prendre una coca-cola per descansar de les nostres compres i vam trobar una cafeteria molt agradable:
Bones compres!!!
I de banda sonora, aquesta cançó que m'encanta i que em va descobrir una amiga a Dublin.
El dimarts vaig poder gaudir del regal que li vaig fer a la Lídia pel seu aniversari. La vaig portar a l'exposició del Titanic. Em va agradar molt i per això la vull recomanar.
Durant tota la visita pots disposar d'una audioguia (l'home que parla et pot, o no, agradar... a nosaltres ens va posar una mica dels nervis, jejeje).
La visita dura uns 75 minuts i és realment interessant. Pots endinsar-te en la història d'aquella tragèdia de la que tant s'ha parlat... Hi ha objectes ben conservats i moltes fotografies de persones que van perdre la vida aquella nit. Darrera de cada fotografia hi ha una història humana i, en més d'una ocasió, ens va caure una minillàgrima (val a dir, que som una mica bledes).
En acabar la vetllada ens van entrar unes ganes boges de tornar a veure la pel·lícula. Vam adonar-nos de lo ben aconseguida que està, doncs fins l'últim detall està escenificat a la pel·lícula. Jo he decidit tornar-la a veure, però aquesta vegada en anglès, així en trec una mica de profit.
No recordo haver plorat tant en un cinema com ho vaig fer una tarda del 1998. Estava en ple"apojeo" hormonal i em vaig enamorar del Jack d'aquella manera que només ho pots fer amb 15 anys.
Avui, em segueix agradant, però en aquell moment hagués donat el que fos per ser la Kate Winslet en la proa d'aquell vaixell, ara preferiria viure l'escena del cotxe, jejeje.
