Durant tota la visita pots disposar d'una audioguia (l'home que parla et pot, o no, agradar... a nosaltres ens va posar una mica dels nervis, jejeje).
La visita dura uns 75 minuts i és realment interessant. Pots endinsar-te en la història d'aquella tragèdia de la que tant s'ha parlat... Hi ha objectes ben conservats i moltes fotografies de persones que van perdre la vida aquella nit. Darrera de cada fotografia hi ha una història humana i, en més d'una ocasió, ens va caure una minillàgrima (val a dir, que som una mica bledes).
Us adjunto el link de l'exposició http://www.titanic.eu/
En acabar la vetllada ens van entrar unes ganes boges de tornar a veure la pel·lícula. Vam adonar-nos de lo ben aconseguida que està, doncs fins l'últim detall està escenificat a la pel·lícula. Jo he decidit tornar-la a veure, però aquesta vegada en anglès, així en trec una mica de profit.
No recordo haver plorat tant en un cinema com ho vaig fer una tarda del 1998. Estava en ple"apojeo" hormonal i em vaig enamorar del Jack d'aquella manera que només ho pots fer amb 15 anys.
Avui, em segueix agradant, però en aquell moment hagués donat el que fos per ser la Kate Winslet en la proa d'aquell vaixell, ara preferiria viure l'escena del cotxe, jejeje.
